- Maria Dolors Comas d’Argemir
- Joan Josep Pujadas Muñoz
- Josep Maria Comelles Esteban
- Joan Prat i Carós
- Carmina Puig Cruells
- Oriol Romaní Alfonso
Doctora per la Universitat de Barcelona (1978). Catedràtica d'universitat. Ha fet estades post-doctorals a l'École des Hautes Études en Sciences Socials i al Laboratoire d'Antropologie Social (París), i al Goldsmiths College (Londres). Entre 1986 i 1990 va participar en el Grup Internacional sobre Transició Social, dirigit pel Dr. Maurice Godelier. Les recerques inicials es van centrar en els canvis en la casa pagesa des de la perspectiva del parentiu, l'antropologia econòmica i l'ecologia política, amb treball de camp en diferents indrets del Pirineu. Ha aplicat la perspectiva de gènere i ha fet recerques sobre dones, treballs i cura. Entre 1995 i 2012 va participar en l'activitat política com a regidora de l'Ajuntament de Tarragona, Diputada del Parlament de Catalunya i consellera del Consell de l'Audiovisual de Catalunya i actualment, presideix la Fundació Nous Horitzons. Des d'aquesta doble vessant, acadèmica i política, ha estat treballant sobre el dret a cuidar i a ser cuidat, la violència contra les dones, les polítiques públiques i els mitjans de comunicació, aplicant la perspectiva de gènere i l'anàlisi de les desigualtats socials. Actualment treballa sobre vellesa, situacions de dependència i necessitats de cura, i coordina un equip de recerca sobre la participació dels homes en la cura de llarga durada. A més a més, és la coordinadora del Doctorat d'Antropologia i Comunicació.
Línies de recerca: Treballs, gènere i desigualtat social; polítiques socials; mitjans de comunicació i sistemes de representació, envelliment, dependència i cura.
Docència: Màster en Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social; Doctorat en Antropologia i Comunicació; Doctorat en Estudis de Gènere: cultures, societats, polítiques.
Professor distingit per la URV des de 2015. Doctor per la UB (1977) amb una tesi de perfil etnolingüístic titulada Etnolingüística del Alto Aragón: etnociencia y taxonomías folk. Entre 1979 i 1999 ha realitzat diverses estades postdoctorals, a Estats Units, Portugal, França, Mèxic i Equador. Al llarg de quaranta anys ha dut a terme diferents projectes de recerca relacionats amb (1) la identitat i les transformacions socials i econòmiques del Pirineu, (2) l'estudi etnogràfic de barris obrers sotmesos a processos de grans transformacions socials a les ciutats de Tarragona, Barcelona i Lisboa, i (3) l'estudi dels processos migratoris, des d'una actitud crítica amb el culturalisme i la mirada tradicional de l'antropologia social, molt orientada a l'etnicitat.
Línies de recerca: Processos de metropolització; mobilitat, espais de vida i formes d'organització a les grans regions metropolitanes; l'exili republicà espanyol i l'obra de l'antropòleg Ángel Palerm.
Docència: Màster en Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social
JOSEP MARIA COMELLES ESTEBAN
Josep Maria Comelles (Barcelona, 1949) és professor distinguit i emèrit en la URV des de 2015. Llienciat en Medicina i Cirugia (UB), en Filosofia i Lletres (UB), doctor en Antropologia (EHESS, París) i en Medicina (UB). És professor d'antropologia a Tarragona des de 1977 (UB i URV). És un dels fundadors de l'Escola de Tarragona, una de les zones de producció antropològica que, situada a la perifèria dels nuclis inicials de l'antropologia espanyola, va apostar per una construcció i desenvolupament de la disciplina des dels marges acadèmics, molt sovint transitant a través de fronteres acadèmiques i intel·lectuals preestablertes. A la URV, va ser el fundador del Màster en Antropologia Mèdica i Salut Internacional (2006-2014) i del doctorat en Antropologia Mèdica (1994-2000). També, ha estat fundador i el primer director del Medical Anthropology Research Centre, MARC, en 2013.Ha estat professor convidat a les universitats de París X (Nanterre), Lumière Lyon 2, Amsterdam, Perugia, Buenos Aires i al CIESAS (México DF). Els seus camps d'especialitat són l'antropologia mèdica i la història de la ciència (antropologia, medicina i psiquiatria), amb un raconet reservat per la Romeria del Rocio a Andalusia.
Ha publicat més d'una dotzena de llibres. Entre els més recents, destaquen: Antropología, género, salud y atención (Bellaterra: 2010); Enfermería y antropología: Padeceres, cuidadores y cuidados (Icaria: 2009), De les iguales a la cartilla. El regiment de la cosa pública, la medicalització i el pluralisme assistencial a la Vall d'Aro (Generalitat de Catalunya: 2015); i recentment amb Josep Barceló han publicat:L'evolució Del Dispositiu Hospitalari a Catalunya 1849-1980 (Publicacions de l'Arxiu Històric de les Ciències de la Salut, 2020)
Línies de recerca: Antropologia mèdica i de la salut; polítiques públiques de salut, etnografia visual, història de la ciència.
Docència: Màster en Antropologia Mèdica i Salut Global
JOAN PRAT i CARÓS
(Celrà, Girona, 1947). Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1976). Catedràtic d'Antropologia Social a la Universitat Rovira i Virgili des de 1990, on ha exercit la docència durant més de trenta anys. És un dels membres fundadors de l'Institut Català d'Antropologia, ITA. L'any 2003 li fou atorgada la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic. Autor d'una vintena de llibres, entre els quals cal destacar: Les festes populars (1979, amb Jesús Contreras); La mitologia i la seva interpretació (1984); El estigma del extraño. Un ensayo antropológico sobre sectas religiosas (1997) i Los sentidos de la vida. La construcción del sujeto, modelos del yo e identidad (2007). En la seva recerca, s'ha especialitzat en els treballs etnogràfics i el mètode biogràfic. Dirigeix la col·lecció Temes d'Etnologia de Catalunya del CPCPTC, de la Generalitat de Catalunya. Des del 2009 és professor emèrit de la Universitat Rovira i Virgili i des de 2004 té el reconeixement de professor distingit de la URV. En 2021 va rebre la Medalla d'Honor 2021 de la Xarxa Vives d'Universitats per la seva trajectòria acadèmica.
Línies de recerca: Imaginaris mítics contemporanis; antropologia de les religions; memòria biogràfica; filosofies orientals i espiritualitats new age; teràpies holístiques i alternatives; sabers hermètics, esotèrics i ocultistes.
ORIOL ROMANÍ ALFONSO
Doctor en Història (Antropologia Cultural) per la UB (1982). Va ser director del Departament de 2001 a 2004. A la URV, ha estat també coordinador del Màster oficial en Antropologia Mèdica i Salut Internacional (2006-2010) i del Màster Interuniversitari en Antropologia Mèdica i Salut Global (2012-2016). Membre del comitè directiu del Màster Interuniversitari en Joventut i Societat des del seu inici (curs 2008/09). Coordinador de l'associació Grup IGIA, que versa sobre la reflexió i la participació interdisciplinària entorn les drogodependències, de 2002 a 2012. En l'àmbit de la recerca, ha estat un pioner a Espanya en l'ús de la metodologia biogràfica, així com en l'estudi dels grups juvenils i dels usos de drogues. A més de les investigacions i estudis sobre salut i drogues (moltes d'elles de tipus aplicat), ha treballat sobre cultures juvenils i diferents aspectes de la marginació social. Col·laborador d'institucions privades i públiques, sobretot per a qüestions de drogues i marginació. Ha estat consultor de la Unió Europea per a Llatinoamèrica en diversos programes (Formació de Professionals "Cono Sur", 1994-96; Ciutats i Drogues URB-AL, 1997-2000; entre altres).
Entre les seves publicacions més recents destaquen: Jóvenes y riesgos ¿Unas relaciones ineludibles? Barcelona, Ediciones Bellaterra (Coord., 2010); Etnografía, metodologías cualitativas e investigación en salud: un debate abierto, Publicacions URV, Col.lecció Antropologia Mèdica nº 12 (Coord., 2013); Jóvenes, desigualdades y salud. Vulnerabilidad y políticas públicas, Publicacions URV, Col.lecció Antropologia Mèdica nº 13 (Coord. amb Lina Casadó, 2014); A tumba abierta. Autobiografía de un grifota. Madrid, Libros de Itaca (4ª reedició, 2015); "Medicine, religion and ayahuasca in Catalonia. Considering ayahuasca networks from a medical anthropology perspective" International Journal of Drug Policy, 39 (2017): 28-36 (amb Ismael Apud).
Línies de recerca: Antropologia mèdica; antropologia urbana; antropologia de la joventut; cultures juvenils; usos de drogues i processos de marginació social.
Doctora en Antropologia Social i Cultural (URV, 2009) amb la tesi La supervisión en la intervención social, Premi Extraordinari de Doctorat. Màster en Antropologia de la Medicina i Salut internacional (URV, 2007); Llicenciada en Psicologia per la Univ. Ramon Llull (2000). Postgraduada en Counselling (Univ. Ramon Llull, 2001) i en Coaching Sistèmic (UAB, 2009). Col·labora amb institucions i entitats en programes de benestar social i salut, i en supervisió d'equips de professionals. Ha estat professora visitant i investigadora en diferents universitats llatinoamericanes, com la Univ. Nacional de Rosario (Argentina), la Univ. Nacional de México o la Univ. de la Rep. de Uruguay, entre altres. Ha estat, també, convidada a les universitats espanyoles de Granada, Complutense de Madrid, Alacant i Saragossa. Coordinadora del Doctorat interuniversitari de Treball Social des de 2018 i des de 2021 Directora del Postgrau de Supervisió en l'àmbit de l'atenció a les persones de la FURV.
Línies de recerca: La cura dels professionals; anàlisi de les pràctiques professionals i sistemes en la intervenció social; espais de supervisió i processos d'assessorament professional en equips de treball psicosocials i en espais de millora.
Docència: Grau de Treball Social; Màster en Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social; Màster en Innovació en la Intervenció Social i Educativa, Doctorat interuniversitari de Treball Social; Postgrau de supervisió en l'àmbit de l'atenció a les persones.