Universitat Rovira i Virgili
Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud
Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social

Transferència acadèmica 2023

El 17 de gener de 2023 va tenir lloc la 10na sessió titulada "Democratizar los cuidados en salud mental: reflexiones en torno a la gestión colaborativa de la medicación". Organitzada pel MARC i l'ICEERS, i amb la participació del DAFiTS i del Programa de Doctorat en Antropologia i Comunicació, Asun Pié Balaguer (UOC) i Mercedes Serrano Miguel (UB) van presentar la "Guía para la gestión colaborativa de la medicación en salud mental". Aquesta eina, desenvolupada amb anterioritat al Canadà i el Brasil, ha estat adaptada al context català a partir d'una recerca de caràcter participatiu dirigida per un equip de la URV-UOC.

Es van presentar dues conferències: "Neurolépticos para una biopolítica de la indiferencia: El descubrimiento de la clorpromazina" (9 de febrer) i "La gestión psicofarmacológica de la femindad: antispsicóticos para mujeres insumisas" (23 de febrer). Totes dues van ser impartides per la Dra. Sandra Caponi, Professora titular de la Universidade Federal de Santa Catarina (Brasil), Investigadora del Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (Brasil), i del MARC.

Organitzat pel DAFiTS, el 24 de febrer de 2023 ens vam reunir per gaudir de l'acte d'homenatge a la catedràtica emèrita Dolors Comas d'Argemir.

El 10 de març es va celebrar una jornada on es van explicar els resultats del projecte "Violències a la infància i discapacitat en entorns educatius a Tarragona", que té per objectiu promoure la digitalització de la intervenció dels professionals vinculats a la Diputació de Tarragona per afavorir la detecció i atenció en les violències que afecten a infants i adolescents. Van participar les coordinadores del projecte, Núria Torres i Eva Zafra, les doctorandes Eva Neus Miralles i Sònia Pujol, a més de professionals de diferents àmbits.

El 16 de març es va celebrar de nou el dia mundial del Treball Social a l'Aula Magna del Campus Catalunya de la URV a Tarragona. La jornada, amb el nom de "El treball social a debat: reflexions des de l'acadèmia i la professió", va comptar amb diferents conferències impartides per Conchita Peña, Pilar Blanco, i Emiliana Vicente, i una taula rodona on es va debatre la situació actual dels Serveis Socials i els reptes de futur. Li va seguir una segona taula rodona per parlar del "Treball social a Espanya en el marc dels serveis socials de base" on van participar en Txema Duque, Esther Robles i Tania Luque.

En la sessió del 23 de març de 2023 es va presentar el projecte, es van posar en comú els objectius i l'experiència dels membres de l'equip, i finalment, es van planificar les accions de la primera fase del projecte. També es va fer presentar el llibre fruit de la recerca: "Hijos e hijas de la violencia de género. Análisis de Casos sobre las Consecuencias del Feminicidio". A més, Joshua Alonso Mateo i Luz Marina Rodríguez Rodríguez van relatar els seus testimoniatges. Finalment, la Fundación Mujeres i el Fondo de Becas Soledad Cazorla van explicar la seva feina.

A càrrec de Gerardo Abboud, aquesta conferència es va realitzar el 3 de maig de 2023. Gerardo es va graduar-se com a enginyer i va viatjar a Orient el 1970. Va residir 14 anys als Himàlaies de l'Índia i el Nepal estudiant i practicant budisme tibetà. Es dedica a la traducció i en aquesta funció, acompanya els seus mestres i altres lames de diversos llinatges en gira d'ensenyaments per diversos països.

Dissabte 6 de maig es va celebrar al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili el 2n Fòrum Social de la Cura. El Fòrum és una iniciativa ciutadana que té com a missió aglutinar el malestar social envers la cura i aconseguir la transformació social i política necessàries per al reconeixement del Dret a la Cura i la creació d'un Sistema Nacional de Cura. Aquest any es van celebrar jornades de forma descentralitzada i simultània a Tarragona, Girona, Lleida i Barcelona.

El dimecres 17 de maig Gustavo Caponi (Universidade Federal de Santa Catarina, Brasil) ens va plantejar que no hi ha cap concepte de raça que, en aplicar-se a el Homo sapiens, trobi la seva extensió en un grup de llinatges evolutivament diferenciables. Conseqüentment, des d'un punt de vista filogenètic, les races humanes són una ficció. No obstant això, les "races humanes" poden arribar a funcionar com predicats amb algun grau de rellevància epistèmica. Aquests "predicats racials" especificarien uns certs tipus fisonòmics que poden ser significatius en diferents contextos de discussió. Molt particularment, quan es tracta d'identificar a grups i individus que puguin trobar-se en condicions de vulnerabilitat, o que puguin venir a ser beneficiaris de polítiques d'acció afirmativa.

Moderat per Joan Josep Pujadas (President de l'ITA), el 18 de maig es va presentar el nou monogràfic de la Revista Arxiu d'Etnografia de Catalunya titulat "Quan la memòria ens interpel·la". Van participar de l'acte Xavier Roigé (UB), Yolanda Aixelà-Cabré (CSIC) i Jordi Moreras (URV).

Els desafiaments que porta amb si la globalització de les plantes psicoactives va centrar els debats del VII Col·loqui del MARC, organitzat enguany al costat de l'International Center for Ethnobotanical Education, Research & Service (ICEERS). La trobada va tenir lloc els dies 25 i 26 de maig i va comptar amb més d'un centenar d'inscrits en les dues conferències i les cinc taules de presentacions.

El 13 de juny la Dolors Comas d'Argemir i la Montserrat Soronellas van fer una conferència amb motiu de la realització del seu darrer projecte sobre la COVID-19 a la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia en el marc de la vocalia social.

Durant aquesta jornada titulada "IntervenArt. Art com a eina d'innovació i transformació social" que va tenir lloc el 9 de juny de 2023 es va analitzar el paper que l'art juga com a eina d'innovació i transformació social. S'hi van presentar projectes i experiències que, a través de l'art, permeten conèixer el potencial de la investigació i la intervenció socioeducativa a l'hora de promoure la inclusió i fomentar el compromís social.

Del 25 al 27 de setembre de 2023, a l'Arxiu d'Etnografia de Catalunya, el professor Eduardo Menéndez va impartir 3 sessions en dies continus per aprofundir en la perspectiva relacional a l'estudi del procés salut/malaltia/atenció. El seminari va ser una oportunitat única de conèixer i dialogar juntament amb una de les principals referències internacionals al camp de l'Antropologia Mèdica.

A càrrec del Dr. Eduardo Menéndez Spina, aquesta conferència es pot entendre com la intervenció inaugural d'un cicle o sèrie sobre desigualtats socials, xarxes i salut que es realitzarà a les seus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) per part de diferents investigadores i investigadors durant l'any acadèmic 2023-24. El propòsit d'aquest Joint Seminar on Social Inequalities, Networks and Health és aprofundir sobre la rellevància de les determinacions socials i estructurals per entendre els processos de salut, malaltia, atenció i prevenció.

El seminari es va centrar en alguns dels debats disciplinars de Treball Social al voltant del post-estructuralisme, fonamentalment en la manera com s'apropien algunes categories centrals per a la reflexió sobre la intervenció professional.

Enmig de les creixents crides internacionals per decolonitzar els currículums i les pràctiques científiques, en aquesta presentació es van discutir tres àrees de possible debat per a una visió menys colonial de la biologia i les ciències de la vida. En primer lloc, es van analitzar les infraestructures imperials del coneixement biològic i mèdic, des de les primeres investigacions botàniques fins a la teoria de la selecció natural de Darwin, fins al desenvolupament de l'eugenèsia i la genòmica humana al segle XX. En aquesta secció el Dr. Meloni es va preguntar com està compromesa la història epistèmica de la biologia i les ciències de la salut, i quantes possibilitats alternatives s'han esborrat o silenciat durant aquesta història imperial. En segon lloc, es va traçar un possible camí històric cap a una visió menys eurocèntrica i més inclusiva dels cossos/pràctiques ambientals abans de l'auge de la biologia moderna. Finalment, es va mirar l'epigenètica com a possible lloc de biologia decolonial, suggerint mirar l'adopció específica de l'epigenètica per part de les epistemologies del sud i els indígenes per desinflar les tensions cognitives entre el cànon biològic occidental i els entorns postcolonials en àrees com el desenvolupament humà, la salut, el trauma històric i la justícia epistèmica.

-Sesió 1 - 17 d'octubre: Cómo ilegalizar la antropología. Los comités de "ética" y el Reglamento general de protección de datos, a càrrec del Dr. Fernando Vidal i la Dra. Blanca Deusdad.

Los antropólogos vienen cuestionando los Comités de ética de la investigación (CEI) desde que estos comenzaron a institucionalizarse en los años 1970 en EEUU. El conflicto de fondo es epistémico y moral, ya que los CEI toman como modelo al ensayo clínico biomédico y reducen la ética al reglamento. En los '60, "ética" en antropología evocaba temas de responsabilidad social; hoy significa cumplir con las regulaciones sobre la "investigación con sujetos humanos" y, desde 2018, con el Reglamento General de Protección de Datos (RGPD) de la UE. El objetivo del RGDP es proteger la privacidad individual frente a la recopilación masiva de datos personales. Pero sus normas se han incorporado a la evaluación "ética" de los proyectos de investigación, agravando a tal punto la situación que la pregunta "Es legal la antropología?" se ha utilizado para destacar su impacto en el quehacer antropológico.

-Sessió 2 - 7 de novembre: Quality and ethics in qualitative research: a relational approach, a càrrec del Prof. Virpi Timonen (University of Helsinki, Finland)

Despite the extensive literature on quality in qualitative research, understanding and demonstrating quality remains a challenge, especially for researchers who are new to qualitative research. Researchers tend to be more familiar with the core elements of research ethics (such as informed and voluntary consent), yet ethics and quality overlap in many ways. The purpose of this talk is to outline both paradigm-specific and cross-paradigm understandings of quality in qualitative research, before offering a parsimonious conception of the core constituents of quality, applicable and adaptable regardless of the paradigm that the (qualitative) researcher adopts. I will argue that quality in qualitative research is a relational process where the researcher constructs a set of relations that are constitutive of credibility and relevance. Quality in this understanding arises from formulating a research question that is relevant (for the studied concern and participants); sampling for (or accessing) data through a credible process that pertains to the relevant phenomenon; engaging analysis in a manner that is credible; and doing justice to the data while continuing to remain relevant to the studied concern. Quality is a set of relationships, threaded through the entire research process, between the researcher and the researched concern, the data, data analysis, and the audience or readership of the research. Concern with quality of qualitative inquiry layers an ethic of commitment over established formal research ethics procedures, achieved in practice through engaging a relational ethic of care at every stage of the research process.

El 18 d'octubre es va celebrar a la sala de Juntes de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), una sessió de l'INDIFEST. Festival de Cinema Indígena de Barcelona. Es van projectar els següents curtmetratges:

· El DISCURSO DE TXAI SURUI - Emergència climàtica, poble: Paiter-Surui.

· ETERNAL IGLOO - Sobirania i autogestió, poble: Inuit.

· IXIM, EL MAÍZ Y NOSOTROS LOS TZELTALES - Sobirania i autogestió, poble: Tseltal.

· MARCAXAXA UMA PHARJATAWA (LA SET DE LA MEVA COMUNITAT) - Emergència climàtica, poble: Aymara.

Debat amb MELVIN PICÓN (Alta Verapaz, Guatemala).

La presentació va estar a càrrec de representants de l'ITA. Associació d'Antropologia.

Coordinat pel Dr. Joan Josep Pujadas (URV) el 25 d'octubre de 2023 a l'Arxiu d'Etnografia de Catalunya (Aula 521 del Campus Catalunya) el Dr. Rafael Pérez-Taylor (UNAM - MÉXICO) va presentar la conferència "La frontera norte de México y las relaciones inter-étnicas de los grupos indígenes"

Aquest seminari a càrrec de la Dra. Cecilia Aguayo -organitzat pel Doctorat Interuniversitari en Treball Social- es va desenvolupar el 9 de novembre de 2023 a la sala de Juntes del campus Catalunya.

El 16 de novembre de 2023 la Dra. Dolors Comas d'Argemir, antropòloga de la URV, va presentar el llibre, amb la presència de les seves editores:

-Mari Luz Esteban, professora d'antropologia social a la UPV/EHU. Especialista en antropologia feminista, antropologia de la medicina i antropologia del cos/emocions.

-Miren Guilló Arakistain, professora d'antropologia social a la UPV/EHU. Investiga sobre salut, cos i afectes, epistemologies feministes i moviments socials.

Segons el darrer informe de l'Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía, cada dia moren cinc persones en el seu intent d'arribar al territori espanyol des d'Àfrica. No es tracta de morts accidentals, sinó el resultat d'unes polítiques d'immigració que vulneren els drets humans. La manera en què els països europeus responen a l'arribada de persones que fugen de la pobresa, la violència i la persecució, ens permet parlar obertament d'una necropolítica de la frontera. Les fronteres ja no són simples delimitacions territorials que separen els dominis dels estats, sinó que han esdevingut en llocs de mort on sembla difuminar-se tota idea de dret internacional. L'objectiu d'aquest cicle de cinema en el que es parla de mort i migracions és prendre consciència de les conseqüències d'aquestes polítiques en les vides de les persones migrants, i trencar amb la banalització que provoca la mediatització de les seves morts.

Del 16 al 30 de novembre de 2023 a l'Arxiu d'Etnografia de Catalunya es va celebrar un cicle de tres films al·lusius:

-16 de novembre de 2023: Idrissa, crònica d'una mort qualsevol (Xavier Artigas-Xapo Ortega, 2018). Presentació del cicle + debat film

-23 de novembre de 2023: Mort accidental d'un immigrant: el cas d'Alpha Pam (Pedro de Echave-Javier González, 2014). Debat film

-30 de novembre de 2023: Tombes de sorra, les rutes migratòries del Sàhara (Oriol Puig, Hibai Arbide, 2021). Debat final del cicle amb participació d'alguns dels realitzadors.

23 de novembre de 2023 - sala de Graus campus Catalunya-URV

En el marc de la VIII Edició de la Setmana de l'Antropologia, el DAFiTS i l'ITA. Associació d'Antropologia van organitzar la jornada "Experiències de cura comunitària i comunitats que curen".

La presentació de la jornada va estar a càrrec de Joan Josep Pujadas (ITA), i va comptar amb les presentacions de Jesús Sanz (UCM), Aurora Sáez (La Teulada), Alejandro Morcuende (URV), i Isabella Riccò (ITA), moderats per Yolanda Bodoque (URV)

24 i 27 de novembre de 2023 - Aula Magna del campus Catalunya

Aquestes jornades -moderades per Joan Josep Pujadas i Mònica Marchesi, i organitzades pels departaments d'Antropologia, Filosofia i Treball Social; d'Estudis de Comunicació; d'Infermeria; i de Dret Públic- van comptar amb la participació de Manuel Pineda, Nazanin Armanian, Lourdes Rubio, Ignacio Álvarez-Ossorio, Salah Jamal i Antoni Pigrau.

El dimecres 29 de novembre de 2023 a l'Arxiu d'Etnografia de Catalunya la Dra. Sandra Caponi, catedràtica del Departament de Sociologia i Ciència Política de la Universidade Federal de Santa Catarina i investigadora post-doctoral María Zambrano a la URV, va presentar el seu darrer llibre "Política, psicofármacos y vida cotidiana". Angel Martínez-Hernáez (URV), Martín Urquiza-Urquiza (URV) i Elisa Alegre Agís (UdG) van acompañar a la Dra Caponi en la seva presentació.

Kenneth Rochel de Camargo (Universidade do Estado do Rio de Janeiro) va presentar aquesta conferència.

In this presentation I will show how incorrect ideas about COVID-19 were promoted by physicians inBrazil, contributing to a catastrophic response at the cost of hundreds of thousands of lives andexamine the implications of this episode for the social studies of science, technology and medicine.

The literature on the relationship between science and society takes two broad approaches, whichare sometimes at odds with each other: (i) there is a traditional critique of science that points tounsupported claims of certainty and thus undue interference in general human affairs; (ii) there aremany examples of attempts to undermine reasonable scientific claims, when they clash witheconomic and/or political interests of certain groups. Navigating those extremes is particularlycritical in situations in which accurate knowledge is necessary for intervening in people's lives, as isthe case in health-related issues. Determining who has actual epistemic expertise is a key factor insolving this conundrum. An instructive example of such developments was the chaotic response tothe pandemic challenge in Brazil, which saw, among other unfortunate situations, physicians alignedwith the denialist federal government advocating for unproven - or proven as ineffective -treatments and disseminating unfounded doubts about vaccines. Presumed expertise on the basis of professional training clearly did not translate into actual expertise in the necessary domains toascertain the validity of such claims and scientific advice was overridden by ideology.