II Jornada de Treball Social Sanitari. peça claud en Salut
El grau de Treball Social, juntament amb el grup de Treballador@s socials de l'àmbit sanitari de les comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre, van organitzar el divendres 14 de novembre la II Jornada dedicada al treball social sanitari com a peça clau en salut. Ha tingut lloc a l'Aula Magna del Campus Catalunya de la URV. Es va comptar amb la participació de més de 300 professionals de tota Catalunya interessades en aprofitar al màxim aquesta oportunitat de trobar-se i replantejar-se com col·lectiu clau en salut. D'aquesta manera es va contribuir a consolidar-les com un espai important de diàleg al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.
En la inauguració, es va tenir la participació de la rectora de la Universitat Rovira i Virgili, Maria José Figueras qui ha pronunciat unes paraules de benvinguda, així com el Antoni Pigrau, degà de la Universitat Rovira i Virgili; i la Mila Ortiz de Landázuri, representant del comitè organitzador i referent dels Treballadors Socials Sanitaris a la Unitat d'Atenció al Ciutadà de la Regió Sanitària Camp de Tarragona
La conferència inaugural "Una mirada a l'atenció social sanitària" ha estat a càrrec de Victoria Mir, coordinadora Treball Social d'Atenció Primària ICS i membre del programa de Prevenció a la Cronicitat de Catalunya (PPAC). Després s'han dut a terme dues espais de comunicacions per part de professionals del territori. Al primer amb tres ponències i el segon amb quatre, es van a presentar experiències i bones pràctiques i es va reflexionar sobre els nous reptes del treball social sanitari i sobre la seva complexitat clínica i social. A més del àmbit professional i acadèmic, a la Jornada es va poder gaudir de l'actuació musical d'Helena Riba (LÂZUL), estudiant de 2n grau de Treball Social (UB); i de una conferència a càrrec del comunicador i coach Victor Kúppers, qui va parlar sobre el "Viure amb entusiasme". L'acte de cloenda, ha anat a càrrec de Ramon Descarrega, gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona; Francesc Tarragona, director dels Serveis Territorials de Treball, Afers Socials i Famílies a Tarragona; i Simon Sas, membre de la junta del Col·legi Oficial de Treball Socials i del comitè organitzador.
L'activitat és obra de 15 organitzacions del àmbit sanitari amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, entitats del tercer sector, la Facultat de Ciències Jurídiques i el Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV.
Jornada: "Etnografies del segle XXI: etnografies en moviment: nous subjectes i nous paradigmes metodològics",
Aquest va ser el nom de la VI Jornada de recerca del Màster oficial en Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social (MAUMIS), duta a terme el 22 de novembre l'Arxiu d'Etnografia de Catalunya. La Jornada va estar coordinada pel Dr. Jordi Roca Girona, del Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social, (URV) i van a participar més d'una veintena de persones, entres estudiants de màster, doctorat i professors. Aquesta edició va centrar-se des de una visió crítica en la etnografia com una de les metodologies "clàssiques" de l'antropologia. Amb les cinc conferències dictades es va reflexionar sobre la pertinença del mètode etnogràfic en les actuals circumstàncies de la vida social i en les noves condicions de producció del coneixement. Es van a presentar un algunes de les noves maneres d'afrontar la recerca etnogràfica i dels nous subjectes/objectes d'estudi, a partir de la presentació de recerques concretes
Durant el matí van a exposar-se tres investigacions: a la primera, el Dr. David Lagunas (Universitat de Sevilla) va explicar la seva experiència de etnografia de immersió amb col·lectius gitanos a la ciutat de Mèxic i Argentina; la segona la Dra. Paula Gonzalez (Universitat de Zaragoza) va parlar de la fotografia etnogràfica participativa amb nens, nenes i adolescents; i la Dra. Ariadna Solé (Universitat Oberta de Catalunya) va exposar la seva experiència fent etnografia multisituada per entendre les pràctiques funeràries transnacionals. A la tarda, es van a presentar dues conferències més. El Dr. Jaume Franquesa (State University of New York at Buffalo) va fer una reflexió sobre la antropologia com coneixement crític des de la seva experiència etnogràfica de l'energia. Per últim, la Dra. Maite Marín (UAB) va compartir sobre la memòria dels objectes com un exemple de etnografia colaborativa-participativa.
Jornada de Cloenda MAUMIS: "Paisatges de Segregració Urbana.
El 24 de juny es va celebrar la X Jornada de Cloenda del Màster en Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social (MAUMIS). En aquesta oportunitat la Jornada titulada "Paisatges de Segregració Urbana, ens va permetre acostar-nos a alguns fenòmens de segregació i d'exclusió socials, en relació amb l'habitatge que es produeixen a les ciutats. La directora del Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social Mabel Gracia, juntament amb la Yolanda Bodoque, coordinadora del MAUMIS, van donar la benvinguda de la Jornada als més de 40 assistents.
El professor Joan Josep Pujadas (URV) va presentar la conferència inaugural: "Cloaques, clavegueres i bruticia: memoria i experìència olfativa a les ocupacions informals", que va estar a càrrec de Cristina Larrea (UB). Ella va presentar part d'una etnografia feta a Salvador Bahia (Brasil) i dues recerques documentals sobre les experiències viscudes de persones que ha viscut amb la falta de clavegueram a través de l'experiència olfactiva com un dels referents discursius que expressen la segregació, l'exclusió social i la manca d'inversions en infraestructura.
El matí va finalitzar amb la visualització del documental "El Umbral" que tracta sobre el "sensellarisme", presentat pel professor Jordi Moreras ( URV). Després , es va poder compartir en una taula rodona amb el seu director: Marc Solé, la directora de fotografia: Adriana González i el productor: Sergio Nasare de la Càtedra UNESCO d'Habitatge de la URV.
La tarda va estar dividida en dues taules rodones dirigides pel professor Jordi Roca (URV), on es van a presentar nou Treballs de Final de Màster realitzats durant aquest curs 2017-2018. Ambdós taules van a ser molt interesants i van tractar temes diverses vinculats tots a la antropologia urbana, ara com: el dret a jugar a la ciutat, el desenvolupament turístic, els streetbasket, els usos dels mercats, la maternitat, multiculturalitat i convivència ciutadana, percepcions dels espais urbans i dones en situació d'exclusió residencial.
Conferència: "(De) Construcciones, colaboraciones de la antropología médica a la salud colectiva: medicinas indígenas ¿ espirituales o sociales?"
El dimecres 13 de juny al Arxiu d’Etnogràfia de Catalunya, es va presentar aquesta confeència a càrrec de: Dra. Ana María Oyarce. Escuela de Salud Pública. Universidad de Chile.
Ana Maria Oyarce Pisani és Antropóloga con Mención en Etnolingüística (Chile); Master en Ciencias Médicas y Sociales (Health Medical Sciences) Universidad de Newcastle. Australia; Magister en Salud Pública. Universidad de Chile; Doctora en Antropología Médica. Universidad de Arizona. USA (abd). Profesora asociada. Escuela de Salud Pública. Facultad de Medicina. Universidad de Chile. Líneas de recerca: Sociodemografía y Epidemiología de Pueblos Indígenas y Afrodescendientes de América Latina; Investigación antropológica y epidemiológica: combinación de métodos cualitativos y cuantitativos.; · Antropología Médica y salud Intercultural. A més a més, a estat consultora de la División de población CELADE/CEPAL, UNFPA i Organización Panamericana de la Salud del Sistema de Naciones Unidas, en temas de salut i pobles indígenas. Docent invitada de les Universidad de Arizona (USA), Melbourne (Australia), Universidad Nacional (México) i de la Universidad de Barcelona (España) en temas de salut i Pobles Indígenas. Té numerosas publicacions en el área de Sociodemografía i Epidemiología de Pobles Indígenas i Afrodescendients de América Llatina; aixi com en Antropología Mèdica i salut Intercultural.
III Coloquio del MARC "La antropología médica en acción: investigar, analizar y pensar los nuevos retos en salud"
Organitzat pel Medical Anthropology Research Center de la Universitat Rovira i Virgili i el Deparetament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social,es va realitzar els dies 9 i 10 de maig a la Sala de Juntas del campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili el III Col·loqui del MARC. Van a participar estudiants i professionals de diferents disciplines vinculades a la salut com a la medicina, enfermeria, psicologia, treball socia i educació social. El objectiu va ser aproppar la recerca i el món professional.
La sessió inaugural va estar a cárrec de Àngel Martinez Hernáez (Director del MARC), Josep M. Comelles (MARC) i Elisa Alegre-Agís (MARC). Els temes tractats en diferents ponències i tallers van a girar en torn a la cura i tercera edat, salut i desigualdat; consum de drogues i vulnerabilitat, alimentació i salut; la gestió col·laborativa de la medicació; el síndrome de cautiverio i la reforma sanitaria. A més es va comptar amb el Dr. Eduardo Melendez de CIESAS.
Jornada de Retorn de la Recerca: Devolució d'una activitat de recerca al Serrallo (pdf)
Aquesta Jornada de Retorn de la recerca es va realitzar al Barri Tarragoní del Serrallo ( Moll de pescadors) , el 7 de febrer. El Màster en Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social, s'imparteix des del Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili. Els àmbits d'interès d'aquest ensenyament de postgrau són els entorns socials urbans, les migracions, la diversitat cultural i la intervenció social. Cada any formem a persones graduades en una gran diversitat de disciplines sobretot vinculades a les Ciències Socials i a l'Arquitectura. El seu procés de formació té la base en la coneixença dels conceptes teòrics i de les metodologies a partir de les quals els estudiants obtenen eines que els capaciten per a l'anàlisi social i per elaborar projectes d'intervenció social adreçats a proposar millores per afrontar els reptes d'una societat canviant i complexa.
La pràctica també té un paper important en la formació dels i les estudiants i precisament aquesta activitat pràctica ens va portar al Serrallo al febrer de l'any 2017. Des del màster vam proposar als estudiants fer treball de camp al barri escollint un tema de recerca que els interessés. La metodologia del treball de camp implica ser present al barri i contactar a persones a qui entrevistar per aconseguir les dades de la investigació. Les persones, institucions i associacions amb qui els estudiants van contactar es van mostrar totalment disposades a participar i ara, amb aquesta Jornada, volem agrair la seva col·laboració oferint-los els resultats de la recerca.
Agraïm a totes les persones la seva contribució a la recerca del Serrallo i també a les institucions i associacions que, com a tals, hi van participar: les dones de la Llar Municipal de Jubilats i Pensionistes El Serrallo, l'Associació Veïns del Serrallo, l'Associació de Comerciants i Restauradors del Serrallo, la Confraria de Pescadors de Tarragona, el Museu del Port de Tarragona i l'Arxiu del Port de Tarragona.
Conferència: "Sujeto cerebral, autismo y neurodiversidad", a càrrec de Dr. Francisco Ortega (UERJ - Universidade do Estado do Rio de Janeiro)
La conferencia analiza el surgimiento del movimiento de neurodiversidad en el contexto de los estudios de discapacidad y las organizaciones políticas de personas discapacitadas. El movimiento de neurodiversidad está organizado por los llamados autistas de alto funcionamiento que creen que el autismo no es una enfermedad que debe tratarse y, si es posible, curarse. Para ellos el autismo una diferencia humana que se debe respetar entre otras diferencias (sexual, racial, etc.). Los activistas del movimiento de neurodiversidad se oponen a grupos de padres de niños autistas y profesionales que buscan una cura para el autismo. En la conferencia se presentan los argumentos de los grupos a favor y contra la cura del autismo. Mi argumento principal es que el movimiento de la neurodiversidad debe entenderse en un contexto sociohistórico más amplio que incorpore el creciente impacto en nuestra cultura del conocimiento y las prácticas neurocientíficas con el paradigma del sujeto cerebral y la expansión de la neurocultura. En el contexto del sujeto cerebral, el cerebro está dotado de todo lo que solíamos atribuir a la persona humana y se está convirtiendo en un criterio básico de agrupamiento biosocial. Pretendo mostrar cómo la ideología del sujeto cerebral puede ser utilizada para la formación de identidad y redes de sociabilidad y comunidad.
Francisco Ortega es catedrático en el Instituto de Medicina Social de la Universidad del Estado de Rio de Janeiro y Director de Investigacion del Rio Center for Global Health. Entre sus libros están Corporeality, Medical Technologies and Contemporary Culture (Routledge, 2014), y con Fernando Vidal, Being Brains: Making rhe Cerebral Subject (Fordham University Press, 2017) and Neurocultures: Glimpses into an expanding universe (Peter Lang, 2011).