EQUIP DE RECERCA

 Professor de recerca ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) en el DAFITS-URV. És titulat en psicologia i història i filosofia de la ciència per Harvard, Ginebra, París i la École des Hautes Études en Sciences Sociales. Ha estat Guggenheim Fellow i investigador i professor visitant en diverses institucions europees, asiàtiques i sud- i nord-americanes. En 2017 va ser electe a l'Acadèmia Europea; en 2021, va rebre el Premi Carlson per la seva contribució a la història de les ciències humanes, camp en el qual ha investigat sobre múltiples temes que abasten des de la modernitat primerenca fins al present. Els seus interessos principals inclouen la història i l'antropologia de la biopolítica i de l'univers "psi"; les neurocultures contemporànies; la fenomenologia dels trastorns de la consciència i les malalties neurodegeneratives; el complex persona-cos-subjectivació en la tradició occidental i en perspectiva intercultural; la bioètica.

Ciències de la Informació-Periodisme (UAB) i Ciències Polítiques i Sociologia-Sociologia-Psicologia Social (UPSAM), Dr en Sociologia (UNED), la seva tesi Hacia la urbe global va ser Premi Nacional de la Reial Acadèmia de Doctors (1999). Va treballar com a periodista (1973-1980), com a consultor independent i en empreses pròpies (1980-1995) fins al seu ingrés en la Universitat d'Extremadura (1995), sobre planejament urbanístic, desenvolupament regional/local, mercat de treball, problemes ambientals, etc. Professor titular (2001) i visitant i conferenciant en universitats espanyoles i de Portugal, França, els Estats Units, Mèxic i Colòmbia. Ha dirigit 7 tesis doctorals en la Universitat d'Extremadura, Complutense de Madrid i Pontifícia de Salamanca a Madrid, publicat nombrosos articles i publicat com a autor o coautor més de mig centenar de llibres des de 1977. Fundador i IP (1996-2020) del grup de recerca ARS. En relació amb la temàtica del projecte ha participat en projectes de recerca i publicacions sobre impactes socials de l'envelliment, envelliment actiu, universitats de majors, entre altres.

Inicialment es va formar com a enginyera elèctrica i electrònica en la Universitat de Canterbury per a dedicar-se a la robòtica. Després va treballar en Transpower, Électricité de Tahiti i Robotechnology. Més tard es va interessar pels aspectes psicològics dels robots i la psiconeuroinmunologia, i va obtenir un màster i un doctorat en psicologia de la salut. En 2010 va ser professora visitant en la Facultat de Psicologia de la Universitat d'Harvard i en el Programa de Ciència, Tecnologia i Societat de l'Institut Tecnològic de Massachusetts a Boston (EEUU). En 2017, va tornar a Boston amb una beca Fulbright per a estudiar els robots de companyia. Elizabeth és coneguda pel desenvolupament del Qüestionari Breu de Percepció de Malaltia, avaluacions de dibuix i intervencions de percepció de malaltia. En l'àmbit tecnològic, està especialment interessada en les connexions emocionals que establim amb els robots i en com podem desenvolupar la intel·ligència emocional i l'empatia en els robots per a ajudar als pacients. Aquesta recerca s'estén als humans virtuals, una forma avançada d'agent informàtic amb intel·ligència artificial. Li interessa saber com pot utilitzar-se la tecnologia per a empoderar als pacients. El seu treball ha rebut subvencions de nombrosos organismes, com el Health Research Council, Marsden Fund, Auckland Medical Research Foundation, Heart Foundation, Oakley Mental Health Research Foundation, Maurice and Phyllis Paykel Trust, Foundation of Research Science and Technology, i MBIE.

Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, Andreu és director del Centre de Recerca per a l'Atenció a la Dependència i la Vida Autònoma. Els seus interessos de recerca inclouen Tecnologies Assistencials, Intel·ligència Artificial, Robòtica Social, Wearable i Sensors Intel·ligents. Coordinador de projectes de recerca internacionals i nacionals, entre els quals la European Thematic Network in Falls Prevention Intervention and Security (E-NOFALLS 2013-16). És també promotor de la Spin-off SENSE4CARE.

És doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i treballa en la intersecció de la recerca i la gestió de R+D+I. La seva experiència se centra en la recerca-acció i la recerca qualitativa en l'àmbit de les Ciències Socials i Humanes. Recentment ha orientat el seu treball cap a la innovació tecno-social i la gestió del canvi, amb un enfocament específic en la transformació dels serveis socials i sanitaris dirigits a persones grans i col·lectius vulnerables. En l'àmbit de la gestió de R+D+I, ha treballat com a gestora de projectes internacionals tant en la fase pre- com post-concessió (FP7, H2020, HE) en diverses universitats catalanes. Durant el projecte SoCaTel: Una plataforma de cocreació multisectorial per a un millor accés als serveis d'atenció a llarg termini (IA, H2020) es va dedicar a la gestió de canvi durant l'adopció del mètode i la plataforma digital SoCaTel per el codisseny de serveis centrats en la persona amb discapacitat, els seus cuidadors i els professionals.

És sociòloga, aplica principalment mètodes qualitatius i treballa conceptualment. En els últims anys, la seva recerca s'ha centrat en la intersecció entre les organitzacions i els professionals de primera línia d'una banda, i els seus usuaris (ciutadans, clients, pacients, etc.) per un altre, principalment en la prestació de serveis sanitaris i socials. Li interessen els aspectes relacionats amb la confiança i l'assistència, en particular en el context de la incertesa, el risc i les crisis. Recentment s'ha centrat en la digitalització i la introducció de la tecnologia digital en la intersecció descrita. També està interessada en l'impacte dels contextos locals específics de la prestació de serveis, ja que les condicions per a la prestació d'aquesta mena de serveis difereixen profundament i tenint en compte que les zones rurals s'enfronten a uns certs reptes específics en aquest sentit. En l'actualitat és IP del projecte de cooperació Erasmus+ Rural eHealth Facilitators - REACT (2022 - 2025), l'objectiu del qual és desenvolupar un concepte per a reforçar la inclusió dels serveis sanitaris i socials digitals en les zones rurals.

Bruce va obtenir la llicenciatura (1a classe) i el doctorat en el Departament d'Enginyeria Elèctrica de la Universitat de Canterbury. Després de treballar tres anys en NZ Electricity i un any en el DSIR de Wellington, es va traslladar al Canadà i va passar deu anys en el Departament d'Informàtica de la Universitat de Calgary. De retorn a Nova Zelanda en 1995, es va incorporar al Departament d'Enginyeria Elèctrica i Informàtica de la Universitat d'Auckland. El departament estava iniciant llavors un nou desenvolupament en enginyeria de sistemes informàtics i ell va participar en la seva posada en marxa. També va posar en marxa el Laboratori de Robòtica, que va evolucionar fins a convertir-se en el centre CARES. El seu objectiu a llarg termini és dissenyar assistents robòtics intel·ligents que millorin la qualitat de vida de les persones, amb interessos de recerca primaris en la interacció humà-robot i els sistemes de programació de robots, i aplicacions en àrees com la sanitat i l'agricultura. És director del grup de robòtica del departament i cap de l'equip multidisciplinari de robòtica CARES de la Universitat d'Auckland. És vicepresident de l'associació neozelandesa de robòtica, automatització i detecció NZRAS. En el marc del repte científic nacional de New Zeland Science forTechnological Innovation (SfTI), és un dels directors adjunts, líder temàtic de Sensors, Robòtica i Automatització i responsable de les activitats de desenvolupament de capacitats. És copresident del comitè tècnic del IEEE sobre enginyeria de programari per a robòtica. Un dels seus programes de recerca és el desenvolupament de robots que ajudin a cuidar a les persones majors, un projecte multidisciplinari emprès conjuntament amb investigadors i empreses coreanes. Aquest projecte s'ha convertit en una sèrie de projectes de robòtica social, dirigits en l'actualitat pel Dr. Ho Seok Ahn i la professora Liz Broadbent, tots dos subdirectors de CARES. Un altre projecte de recerca actual és el de robòtica polivalent per a horts, un projecte conjunt amb investigadors i empreses de Nova Zelanda.

És professora adjunta en el Human Technology Interaction Group of Eindhoven University of Technology (TU/e, Països Baixos). És llicenciada en Literatura i Lingüística per la Universitat de Roma Tre (Itàlia), màster en Ciències Cognitives per la Universitat de Siena (Itàlia) i doctora amb doble titulació en Tecnologies Assistencials per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC, Espanya). De 2018 a 2021, va ser investigadora post doctoral en Uppsala Social Robotics Lab (Suècia). Com a científica social, la seva recerca es troba en la intersecció de Robòtica Social, Psicologia Social i HRI Ètica i Inclusiva. En concret, està interessada a trobar noves maneres de mesurar les percepcions i els estats de les persones durant la interacció amb robots, descobrir com evolucionen aquests estats i percepcions al llarg del temps, i comprendre si el disseny, la percepció i la interacció amb robots socials podrien reproduir biaixos i estereotips existents en la societat en general, i de quina manera.

És llicenciat en Dret (2016), amb Màster en Dret de l'Empresa i de la Contractació (2018-2019) i Màster en l'Advocacia (2017-2019). Doctor en Dret cum laude. Actualment forma part de la Càtedra UNESCO d'Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili. Ha estat beneficiari d'una beca del Programa Martí i Franquès d'ajudes a la recerca (2019PMF-PIPF-11) per a dur a terme la seva tesi doctoral, la qual tracta sobre els robots intel·ligents com a nous ciutadans de la ciutat del futur. La seva recerca realitza una aproximació inicial a la necessitat d'elaborar una regulació integral de la robòtica que garanteixi un marc ètic d'actuació de la intel·ligència artificial en la nostra societat, així com un règim de responsabilitat pels danys que puguin ocasionar els robots.