Mobilitat i vida quotidiana a Catalunya

L'objectiu d'aquesta recerca és aprofundir en les estratègies de mobilitat de la gent, així com en els imaginaris sobre com millorar la relació entre residència i treball.

La mobilitat quotidiana és un signe identificador de l'estil de vida contemporani. Fins fa un segle tan obrers industrials com pagesos vivien i treballaven a la mateixa localitat, però avui en dia les activitats productives i la residència estan cada vegada més deslocalitzades. Aquests desplaçaments afecten la manera com individus i famílies organitzen la seva vida.

A diferència del que passava en el si de les ciutats industrials fa un segle, on residència i treball es trobaven espacialment concentrades i a poca distància, avui dia dos fenòmens prevalents i paral·lels han tingut lloc: la deslocalització de la producció industrial i la suburbanització residencial. Si ens referim a la RMB (Regió Metropolitana de Barcelona), la segona i tercera corones metropolitanes acumulen més activitat productiva que la fins fa poc hegemònica primera corona. Alhora, des del punt de vista residencial, la població metropolitana s'ha anat assentant en nous nuclis de població de variades tipologies: urbanitzacions, eixamples d'antigues viles i pobles agrícoles, preferentment.

El dinamisme de la producció industrial, de les activitats logístiques i del sector terciari (especialment el comercial) suposen fenòmens constants de mobilitat i de relocalització, que donen com a resultat la necessitat de desplaçar i / o de reclutar mà d'obra per ubicar-la en noves instal·lacions , polígons i complexos productius. Això suposa trasllats residencials però, sobretot, la necessitat d'una mobilitat quotidiana per part d'aquells assalariats que no poden abordar un canvi residencial. Aquest desajust espacial constitueix un fenomen social, econòmic i polític associat a la reestructuració econòmica en què les oportunitats d'ocupació per a les persones de baixos ingressos es troben molt allunyades de les zones on viuen.

Parafrasejant Henry Lefebvre, qui defensava el dret a la ciutat i a una vida urbana de qualitat, nosaltres insistim en el dret de les persones a la mobilitat; és a dir, parlem del dret a l'accés a la ciutat o, de manera més general, el dret a no perdre oportunitats laborals (però també educatives, culturals, d'esbarjo o de proveïment) a causa de la manca de mitjans de transport col·lectiu, o la inaccessibilitat d'aquests per causa d'un preu inabordable per a les capes amb menys recursos de la nostra societat.