Menjar importa: Precarització i itineraris alimentaris (in)segurs en persones majors (Subprojecte 1)
En particular, en el Subprojecte 1 s'analitzaran els itineraris alimentaris de les persones grans centrant-se en les formes d'accés i les estratègies dutes a terme per a resoldre el manteniment diari, donant compte de la seva heterogeneïtat en funció de variables sociodemogràfiques, econòmiques i ambientals que permetin revelar les posicions socialment desiguals davant del dret universal a l'alimentació. És el cas del gènere, la classe social, l'estructura familiar i el lloc de residència (rural/urbà).
Explorarem com els itineraris alimentaris expressen les dificultats i incerteses que vertebren la vida quotidiana de la gent gran, ja que remeten als entorns on les persones busquen o obtenen recursos, a les relacions i transferències que estableixen amb diferents interlocutors i a les formes d'atenció. Aquests itineraris poden comunicar-nos el caràcter canviant de les pràctiques i sabers davant situacions de precarització, així com de les tensions que els subjectes protagonitzen per totes les xarxes de suport formal/informal.
Aquest subprojecte s'encarregarà també d'estudiar les polítiques socials i els diferents programes d'ajudes que tracten d'assegurar el dret a una alimentació inclusiva en la gent gran, i de mostrar les limitacions i també les oportunitats que ofereixen els models assistencials vigents. En aquest sentit, valorarem si contribueixen a un envelliment actiu i digne.
Menjar importa: riscos ambientals i incerteses alimentàries en gent gran (Subprojecte 2)
El Subprojecte 2 estudiarà aquells aspectes dels itineraris alimentaris que condicionen i/o determinen que l'alimentació de les persones grans sigui més o menys saludable i ambientalment sostenible, donant compte de la seva heterogeneïtat en funció del gènere, classe social, estructura familiar i lloc de residència (rural/urbà).
La sostenibilitat de les dietes, d'acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030, va més enllà de garantir la innocuïtat nutricional o biològica dels aliments, sent necessari millorar les condicions econòmiques i socioculturals que permetin garantir una nova transició alimentària. En aquest sentit, es pretenen analitzar les pràctiques alimentàries que posen en risc la salut de les persones grans, pel fet de no poder tenir accés a una alimentació segura. S'explorarà si l'absència d'establiments amb diversitat d'aliments assequibles i saludables en l'entorn que envolta a la gent gran, incrementa aquestes formes d'inseguretat alimentària. De la mateixa manera, s'analitzarà com és percebut el risc alimentari i les incerteses a l'exposició de COP (Contaminants Persistents) en la mesura que són persones més vulnerables als possibles efectes nocius, comprometent-los a no gaudir d'un envelliment saludable. S'examinaran quines són les iniciatives socials de participació ciutadana que promouen una alimentació més saludable i sostenible i les propostes alternatives al compliment de la seguretat alimentària a l'una/al marge dels models de l'agroindústria.
Finalment, s'espera poder comparar com perceben els llecs i els experts els riscos nutricionals i ambientals, tenint en compte factors com la confiança/desconfiança, actitud, i formes de comunicació i educació dels riscos.